Benvinguts a la FAIV

Dissabte 20, a les 17.30, presentarem en acte públic, davant de regidors, diputats del Congrés i la Generalitat, la pàgina de la FAIV, que també és teva.

Senyores i senyors diputats, membres de la Comissió de Treball i del Pacte de Toledo.

Avui, els immigrants, supervivents de les pasteres, els que vam creuar rius, deserts, selves i muntanyes, procedents d’Àfrica, Amèrica del Sud i Àsia, empesos per la fam i les guerres, moltes d’elles organitzades i decidides a l’hemisferi nord.

Les víctimes d’un comerç injust i desigual entre l’hemisferi nord i el sud empobrit, al qual cal sumar les conseqüències del canvi climàtic, l’espoli dels nostres recursos naturals i les víctimes dels organismes de crèdit internacionals, com el FMI i el Banc Mundial, que amb interessos usurers dificulten i fan impossible el nostre desenvolupament com a països.

A això cal afegir-hi governs corruptes i còmplices del nostre subdesenvolupament, imposats des de l’hemisferi nord, al servei de les antigues potències imperials, que avui es troben en un procés de decadència de valors com la igualtat, la fraternitat i la solidaritat, i que pretenen recuperar les seves antigues colònies i no cessen en el seu intervencionisme global per mantenir els seus privilegis.

Els fills de la nostra Amèrica profunda, també víctimes de l’intervencionisme nord-americà i europeu i de l’espoli dels nostres recursos naturals, ens veiem obligats a emigrar.

Amèrica Llatina, que juntament amb Àfrica, Àsia i tot l’hemisferi sud produeix el 80% dels aliments, béns i serveis de tota la humanitat i representa el 80% de la població mundial, però que tanmateix només té accés al 20% dels aliments, béns i serveis.

Mentre el 20% de la població mundial, que viu a l’hemisferi nord, consumeix i malbarata el 80% dels aliments, béns i serveis.

Les víctimes de màfies organitzades que trafiquen amb éssers humans per poder accedir als països del nord enriquit amb les misèries de l’hemisferi sud.

Els que vam venir a treballar i a refer les nostres vides a l’Espanya envellida i a Europa, on l’índex de natalitat no garanteix a mitjà termini —pel envelliment demogràfic i els baixos salaris— ni el cobrament de les pensions futures dels treballadors autòctons ni les despeses en educació i cures de la població infantil, futurs ciutadans espanyols.

Els que contribuïm amb el nostre treball al creixement econòmic d’Espanya del qual tant es parla, sense que es reconegui la nostra aportació, treballant en arribar, en la nostra joventut, sense papers, en una vulnerabilitat sobrevinguda, conseqüència que Espanya no disposi d’una política migratòria que faciliti la nostra regularització.

Fet que va propiciar i propicia l’explotació i l’abús per part de mals empresaris de la nostra vulnerabilitat.

Amb jornades superiors a les 12 hores, de dilluns a diumenge, amb la promesa d’una oferta de treball que ens permeti la regularització, tramitar el nostre NIE i així poder tenir el número de la Seguretat Social i fer les aportacions corresponents, com qualsevol treballador i habitant d’Espanya.

Les dones que ens dediquem a les tasques domèstiques, des de la cura dels vostres avis i fills fins a les tasques de neteja, alliberant així les dones autòctones d’aquestes tasques perquè es puguin desenvolupar en l’àmbit professional i empresarial.

Dones que treballem en situació irregular, en condicions de semiesclavatge, sent víctimes de tota mena d’abusos.

Els immigrants i refugiats que vam venir amb un cost ZERO per a l’Estat espanyol, ja que els nostres països empobrits, amb els impostos pagats pels nostres pobles, es van fer càrrec de les atencions necessàries des del nostre naixement: vacunes, atenció mèdica, educació primària, secundària i carreres professionals, per estar en condicions òptimes per treballar i produir per als empresaris i l’Estat espanyol, fet que mai no és tingut en compte a les estadístiques oficials com una aportació gratuïta i sense cost de la immigració a Espanya.

Els que, com a treballadors immigrants, som conscients que, per no tenir cap altra opció, ens veiem obligats a acceptar aquesta explotació per la nostra vulnerabilitat.

Que també som conscients que la nostra vulnerabilitat ajuda a rebaixar tota l’escala salarial, perjudicant així els treballadors i treballadores autòctons.

Que en veure’ns obligats a treballar en les pitjors condicions, sense que la patronal faci les aportacions corresponents, també som conscients que estem perjudicant i afavorint una competència deslleial amb les patronals que sí compleixen.

Els que també vam ser víctimes de la manca d’inversió pública, sense assignació de recursos humans i materials per a la tramitació del nostre primer NIE i, amb ell, la nostra inscripció a la Seguretat Social per poder aportar com la resta de treballadors d’Espanya.

Aquells als quals se’ns culpa de les llargues llistes d’espera als serveis de salut pública, de l’augment d’alumnes a les escoles, etc., sent això responsabilitat exclusiva dels governs de torn i de la seva manca de previsió i d’inversió en els serveis públics, que es podrien finançar sobradament amb una ínfima part de l’aportació de la immigració a les arques de l’Estat.

Els que vam haver de dormir a la intempèrie davant la Subdelegació del Govern de Barcelona, a l’Argentera o a la Travessera de Gràcia, per obtenir un número per iniciar el procés de la nostra regularització i obtenir el primer NIE amb permís de residència i treball per compte d’altri, tràmit que, per manca de recursos humans i materials, trigava un any o més a aprovar-se, sovint paralitzat perquè les empreses no estaven al dia amb els seus deutes amb l’Estat espanyol i havíem de tornar a començar.

Els fills i nets d’espanyols que van emigrar, abans i majoritàriament durant el franquisme, que per la manca de números i els retards al Registre Civil optàvem per tramitar el nostre NIE com la resta d’immigrants.

Els que no tenim dret a votar ni a les eleccions autonòmiques, ni nacionals ni europees si no disposem de DNI.

Fins i tot aquells als quals no se’ns permet votar a les eleccions municipals si no existeix un conveni de reciprocitat amb els nostres països d’origen.

Aquells als quals se’ns exigeixen deures però no se’ns concedeixen drets en la mateixa mesura, com el dret al vot, bàsic en qualsevol societat que es consideri democràtica.

Els que, fins i tot sense NIE, paguem impostos de manera indirecta quan anem al supermercat, a la gasolinera o lloguem una habitació.

Els que, víctimes de les guerres, sol·licitants d’asil i refugi, arribem a Espanya i ens trobem que se’ns permet treballar però que, en denegar-nos l’asil i el refugi, passem a una irregularitat sobrevinguda, perdent les nostres aportacions a la Seguretat Social si som expulsats del país.

Les víctimes dels Centres d’Internament d’Estrangers, on per una falta administrativa se’ns empresona com si fóssim delinqüents, vulnerant Espanya la Declaració Universal dels Drets Humans.

Aquells als quals se’ns criminalitza diàriament a través dels mitjans de comunicació, fins i tot des del Congrés dels Diputats, amb discursos que pretenen negar la veritable aportació de la immigració al desenvolupament econòmic, social i cultural d’Espanya, amb missatges racistes i xenòfobs indignes de qualsevol ésser humà.

Pretenent enfrontar treballadors empobrits amb salaris baixos amb immigrants, víctimes també d’aquest empobriment de la societat.

Mentre el creixement d’Espanya, segons dades oficials, només beneficia els grans empresaris i la recaptació d’impostos de l’Estat espanyol.

Estat espanyol, responsable del deteriorat estat del benestar del qual tant es parla però que, sense accés a l’habitatge ni salaris dignes, per als immigrants —igual que per als treballadors i pensionistes autòctons amb baixos ingressos— no és més que retòrica.

La immigració es troba en una situació similar a la que les dones autòctones han patit durant molts anys i encara pateixen, ja que a més de treballar als sectors més precaris i penosos, en general cobrem un 26% menys de salari que els autòctons per fer la mateixa feina.

Som víctimes d’una criminalització infundada, basada en mentides de tota mena, que pretenen negar la realitat de l’aportació de la immigració i que no contribueixen en res a la cohesió social ni a la nostra integració real en igualtat de drets i deures.

En nom de tots els immigrants que hem vingut a refer les nostres vides amb treball i respecte a una Espanya que ens ha acollit i ens ha donat una nova oportunitat, de la qual, malgrat totes les injustícies, sempre estarem agraïts.

Avui ens adrecem a vostès per oferir-los l’oportunitat de dur a terme un acte de justícia i de reconeixement de l’aportació de la immigració al desenvolupament i al creixement social, cultural i especialment econòmic d’Espanya.

Un creixement econòmic que seria impossible sense l’arribada de milions d’immigrants que hem vingut per quedar-nos i integrar-nos a la societat espanyola, creant desenes de milers de llocs de treball i ampliant —gairebé duplicant— el mercat intern, també per satisfer el consum de la pròpia immigració.

Per tot l’anterior, amb informes oficials que avalen la nostra demanda i que adjuntem, sol·licitem a la Comissió de Treball i al Pacte de Toledo:

El reconeixement dels anys treballats a la nostra arribada a Espanya en situació irregular sobrevinguda, de la qual vam ser víctimes.

La creació d’una Comissió de Treball amb representació de les federacions i associacions d’immigrants de tot l’Estat espanyol, per acordar criteris, formes i revisar antecedents, com ara el reconeixement d’un any de treball als qui van fer el servei militar, a efectes de còmput jubilatori.

Que aquesta Comissió de Treball sigui declarada d’interès nacional i que compti amb els antecedents dels processos de reconeixement vigents a Espanya i a Europa, per reparar com a Estat una injustícia que afecta no només les generacions d’immigrants arribades majoritàriament als anys 2000, sinó que, si es repara, ajudarà a la nostra integració real en igualtat de drets i deures i a la cohesió social amb la societat d’acollida, de la qual volem sentir-nos part i iguals, així com els nostres fills i nets.

Esperant que aquest reconeixement i reparació contribueixin a construir una Espanya cohesionada i pròspera, i comptant amb tota la nostra voluntat d’arribar a acords que contemplin la nostra justa demanda i els interessos de la societat d’acollida, els saluda atentament a totes i tots els membres de la comissió,

FAIV – Federació d’Associacions d’Immigrants del Vallès
G65348054

Lamine Souane Koma, President
Mariama Camara Sampou, Vicepresidenta
Muhamed Yunas Safian, Vicepresident
Hugo Ramírez Pérez, Secretari General
Fatumata Diaráye, Prosecretària
Elizabet Alvares Torres, Tresorera

Sabadell, Catalunya, Espanya, 18 de desembre de 2025
Dia Internacional del Migrant, instaurat per l’Assemblea General de les Nacions Unides.